La connexió txeca de Trump


Donald i Ivana (people.com)

La primera dona de Trump, Ivana, és filla de Zlín, una ciutat industrial de Moràvia, la segona regió històrica de Txèquia. Als vint-i-vuit anys, el 1977, es va casar amb Donald Trump. Van tenir tres fills, Donald (1977), que parla txec, Ivanka (1981), que en té nocions, i Eric (1984), que ja no el parla. El 1992 es van divorciar. A ella li va quedar l’ús del cognom, 20 milions de dòlars i 350 mil dòlars l’any. Des d’aleshores s’ha dedicat als negocis, i ha associat el seu nom a productes de consum (llenceria, joieria) que es venen per televisió als Estats Units. S’ha tornat a casar diverses vegades, sempre breument i amb homes més joves. Viu a Nova York i té la ciutadania estadounidenca.

Zlín, la ciutat on va néixer Ivana, és coneguda per ser l’origen de les fàbriques de Tomáš Baťa (1876-1932), un Henry Ford de les sabates, el creador d’un gran imperi industrial. Va oferir als obrers un sou digne i segur, una casa i tota mena de beneficis. La figura de l’obrer industrial feliç avui és poc comprensible, però en l’època va enlluernar unes classes populars que venien de segles de treball agrícola.

Ivana va néixer solament un any després del 1948, quan els comunistes txecoslovacs van fer el cop d’Estat, van robar les fàbriques i van acabar amb els burgesos, matant-los o obligant-los a emigrar. A Zlín el teixit industrial especialitzat en calçat, el clúster, que diríem avui, va passar a mans de l’Estat i va perdurar, i fins avui s’hi pot aprendre a fer sabates i dissenyar-les: alguna dissenyadora txeca que ha passat per Camper ve d’aquest entorn.

El pare d’Ivana era un enginyer elèctric i un esportista aficionat. Va estimular la carrera esportiva de la filla: la petita Ivana va tirar per l’esquí, que al país era i és una qüestió popular, amb nens i nenes que tot just acaben d’aprendre a caminar i ja esquien. El 1972 Ivana va participar en l’equip olímpic d’esquí als Jocs d’Hivern de Sapporo… o potser no, perquè segons algunes fonts la seva carrera esportiva seria un invent de la maquinària de relacions públiques del propi Trump, el qual va voler donar color a la biografia de la dona amb qui s’havia casat, per demostrar que tenia altres talents. En canvi, el que sí sembla segur és que Ivana a Praga va fer educació física a la Universitat Carolina.

En un novel·la autobiogràfica “For Love Alone”, que es va publicar el 1992, Ivana explicava una fugida esquiant per la neu que semblava treta d’una pel·lícula de James Bond. En realitat, va estar casada breument amb un home txec de l’emigració que ja tenia papers a Àustria. Després va arribar al Canadà a través d’Àustria i Suïssa, igualment gràcies a un altre emigrant amb papers. Allí va començar a fer de model, cosa que li va permetre ser vista i conèixer Donald Trump.

La seva història és la d’una ventafocs que, gràcies a la determinació i la força de caràcter, passa de la grisor de la vida provinciana d’obrera industrial, en un racó introbable al mapa d’Europa, en plena guerra freda, fins al luxe de llautó daurat i marbre rosa al centre del món, joies i glamour. Moltes rosses de la seva generació van voler fer el mateix camí, decidides a fugir de la fàbrica i de l’estat policial. Ivana seria la que més lluny i més alt va arribar.

Actualment declara ser molt bona amiga de Donald, del qual va dir, quan va guanyar les eleccions, que seria un gran president. Va assegurar que ell li consulta coses i l’escolta. Va transcendir als mitjans txecs, perquè Ivana és un personatge mediàtic al seu país natal, que li demanararia a l’exmarit l’ambaixada dels Estats Units a Praga. El portaveu del president de la República Txeca va dir que era una gran idea, però no es va dur a la pràctica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *