Laterna Magika

Es tracta d’espectacles basats en la combinació d’arts escèniques i projeccions. La fórmula va fer furor fa més de seixanta anys, el 1958, al pavelló txecoslovac de l’Exposició Universal de Brussel·les. La cosa compta amb un teatre estable a Praga. Els espectacles no tenen barrera lingüística, però semblen pensats i concebuts per a satisfer el màxim de públic.

Probablement, el primer espectacle multimèdia (www.narodni-divadlo.cz)

La cultura de la Primera República. Čapek a Barcelona i Rodoreda a Praga.

La Primera República (1918-1938) representa per als txecs d’avui una memòria viva de la democràcia, el capitalisme, la prosperitat i la plena integració al món occidental. La cultura de l’època és part de la memòria històrica viva del país. Bona part del millor concepte que tenen els txecs de si mateixos, com una nació cultural, ve d’aquells temps.

Una burgesia moderna, efectiva i il·lustrada va ser clau. El constructor František Müller encarregava el xalet a l’arquitecte funcionalista Adolf Loos sense pensar que feia història. El cinema creixia fins a la potència industrial que ha mantingut fins avui, amb un star system propi. L’oncle de Václav Havel va ser un productor important.

L’efervescència cultural i creativa va arribar a tots els ordres. En el teatre, dos actors com Jan Werich Jiří Voskovec van fundar un Teatre Lliure on es va representar l’avantguarda europea. Avui és un teatre municipal al centre de Praga. La televisió pública emet les seves pel·lícules i les cançons encara estan vives en qualsevol reunió d’amics.

Jan Werich i Jiří Voskovec, clowns i antifeixistes, estrelles del teatre i el cinema de la Primera República. Després de la guerra el primer es va quedar, el segon es va exiliar als Estats Units. Les cançons de les seves pel·lícules els txecs encara les canten avui en reunions socials.
Continua llegint «La cultura de la Primera República. Čapek a Barcelona i Rodoreda a Praga.»

Un emperador boig, alquimistes i astròlegs, un rabí i un humanoide de fang

Una certa associació d’antiquaris txeca (Asociace starožitníků) té l’efígie de Rodolf II al logo. L’emperador instal·lat a Praga, a cavall dels segles XVI i XVII, va acumular una enorme quantitat d’obres d’art i objectes preciosos, d’aquí que tingui sentit que els anticuaris txecs el vegin com una mena de patró laic. Tot, o quasi, ho van robar pocs anys després els soldats suecs invasors. Però va quedar el mite, que a més de l’emperador col·leccionista inclou, entre altres, alquimistes buscant la pedra filosofal i el rabí Löw, creador del Gòlem, i acaba amb l’emperador destituït pel seu germà, al·legant malatia mental.

L’emperador honrat pels antiquaris txecs (asociace.com)

Rodolf II era de la mateixa família Habsburg que regnava a les Espanyes, Felip II era el seu oncle i a la cort de Madrid es va educar o va passar una adolescència traumàtica, segons com es miri. Va sobreviure el fred cerimonial i les intrigues madrilenyes abocant-se a estudiar amb una autèntica bulímia pel saber: matemàtiques, astronomia, astrologia, alquímia dels metalls i els cristalls, joieria, rellotges, mecància, pintura, escultura i arts en general, tot li va interessar.

Pokračovat ve čtení

El perquè de les peces reflectants als ponts de Praga

(Youtube)

És una qüestió molt de consum intern praguenc, però si us intrigava saber per què pengen peces reflectants dels cables dels tranvies que creuen els ponts, la resposta és perquè el reflex espanta els cignes i els fa volar més alt, i d’aquesta manera els protegeix perquè evita que xoquin contra els cables. Ho explica (en txec) aquest tècnic.

Galeria Nacional, Palau de Fires (Národní Galerie, Veletržní Palác)

L’edifici de la Galeria Nacional (ngprague.cz)

L’edifici principal dels onze que té la Galeria Nacional va ser un Palau de Fires. Quan es va construir, als anys vint, va ser l’estructura funcionalista més gran del món. Avui conté art txec dels segles XIX, XX i XXI, algun Picasso i alguna obra icònica més, procedent de col·leccions donades. Al primer pis hi ha el Cafè Jedna, que és un dels més espaiosos i dels millors de Praga. Hi ha una llibreria orientada a l’art i el disseny, ben proveïda.

Museu de les Arts Decoratives (Uměleckoprůmyslové Museum v Praze)

Catàleg the l’exposició “Pražské módní salony 1900-1948” (Els salons de moda de Praga 1900-1948)

És un museu petit i relativament fora dels circuits turístics, tot i estar al cor de la ciutat vella. Les arts decoratives o aplicades han tingut històricament un gran nivell a les terres de Bohèmia i Moràvia, de manera que és ell lloc on anar si voleu veure per on anava la moda, el grafisme, les joies, el mobiliari, etc., amb col·leccions permanents i exposicions temporals. Té biblioteca, una rica sèrie de publicacions, i una botiga amb llibres, ceràmica i objectes de disseny i reproduccions diverses.

Museu del Cubisme

La sucrera de Janák (1911!) és una icona del cubisme txec. Se’n venen rèpliques a uns 200 EUR (czkubismus.cz)

Praga va ser després de París la primera metròpoli del cubisme. L’estil va evolucionar cap a l’arquitectura i les arts aplicades, i es van generar artefactes curiosos genuïnament originals com la icònica sucrera de Pavel Janák el 1911, i tot un estil d’interiorisme. El Museu del Cubisme, situat en un edifici cubista, ha millorat des de la seva integració al Museu d’Arts Decoratives. S’hi pot veure el que s’entén per mobiliari cubista. En el mateix edifici hi ha el Grand Café Orient, amb la decoració cubista de l’època reconstruïda de forma fidedigna. El restaurant de la planta baixa és nou i és una ampliació del negoci, abans hi havia una llibreria.

Muzeum Karla Zemana

Vídeo oficial de promoció (muzeumkarlazemana.cz)

Karel Zeman (1910-1989) va ser director de cinema, un dels creadors de l’animació cinematogràfica txeca, un mestre de la stop motion admirat per Tim Burton i Terry Gilliam. Les seves pel·lícules de ciència ficció i fantasia, els efectes especials artesanals, de molt abans de la informàtica, els dinosaures, els submarins, els coets voladors, formen part de l’educació sentimental de diverses generacions de txecs (muzeumkarlazemana.cz).

La connexió txeca de Trump

Donald i Ivana (people.com)

La primera dona de Trump, Ivana, és filla de Zlín, una ciutat industrial de Moràvia, la segona regió històrica de Txèquia. Als vint-i-vuit anys, el 1977, es va casar amb Donald Trump. Van tenir tres fills, Donald (1977), que parla txec, Ivanka (1981), que en té nocions, i Eric (1984), que ja no el parla. El 1992 es van divorciar. A ella li va quedar l’ús del cognom, 20 milions de dòlars i 350 mil dòlars l’any. Des d’aleshores s’ha dedicat als negocis, i ha associat el seu nom a productes de consum (llenceria, joieria) que es venen per televisió als Estats Units. S’ha tornat a casar diverses vegades, sempre breument i amb homes més joves. Viu a Nova York i té la ciutadania estadounidenca.

Continua llegint «La connexió txeca de Trump»

Un tortosí va passar per Praga fa mil anys… el mercat sota el castell (s. XI-XIII)

El comerciant i diplomàtic tortosí Ibrahim Ibn Jakub (archiwum.rp.pl)

El primer text conservat on apareix el nom “Praga” el va escriure un tortosí fa més de mil anys. Ibrahim ibn Yaqub al-Tartushi, un comerciant i diplomàtic enviat pel Califa de Còrdova, va descriure l’any 965 un comerç d’esclaus, metalls, teles i ambre, freqüentat per mercaders d’origen eslau, alemany, llatí, jueu i musulmà.

Continua llegint «Un tortosí va passar per Praga fa mil anys… el mercat sota el castell (s. XI-XIII)»