Museu del Cubisme

La sucrera de Janák (1911!) és una icona del cubisme txec. Se’n venen rèpliques a uns 200 EUR (czkubismus.cz)

Praga va ser després de París la primera metròpoli del cubisme. L’estil va evolucionar cap a l’arquitectura i les arts aplicades, i es van generar artefactes curiosos genuïnament originals com la icònica sucrera de Pavel Janák el 1911, i tot un estil d’interiorisme. El Museu del Cubisme, situat en un edifici cubista, ha millorat des de la seva integració al Museu d’Arts Decoratives. S’hi pot veure el que s’entén per mobiliari cubista. En el mateix edifici hi ha el Grand Café Orient, amb la decoració cubista de l’època reconstruïda de forma fidedigna. El restaurant de la planta baixa és nou i és una ampliació del negoci, abans hi havia una llibreria.

Muzeum Karla Zemana

Vídeo oficial de promoció (muzeumkarlazemana.cz)

Karel Zeman (1910-1989) va ser director de cinema, un dels creadors de l’animació cinematogràfica txeca, un mestre de la stop motion admirat per Tim Burton i Terry Gilliam. Les seves pel·lícules de ciència ficció i fantasia, els efectes especials artesanals, de molt abans de la informàtica, els dinosaures, els submarins, els coets voladors, formen part de l’educació sentimental de diverses generacions de txecs (muzeumkarlazemana.cz).

La connexió txeca de Trump

Donald i Ivana (people.com)

La primera dona de Trump, Ivana, és filla de Zlín, una ciutat industrial de Moràvia, la segona regió històrica de Txèquia. Als vint-i-vuit anys, el 1977, es va casar amb Donald Trump. Van tenir tres fills, Donald (1977), que parla txec, Ivanka (1981), que en té nocions, i Eric (1984), que ja no el parla. El 1992 es van divorciar. A ella li va quedar l’ús del cognom, 20 milions de dòlars i 350 mil dòlars l’any. Des d’aleshores s’ha dedicat als negocis, i ha associat el seu nom a productes de consum (llenceria, joieria) que es venen per televisió als Estats Units. S’ha tornat a casar diverses vegades, sempre breument i amb homes més joves. Viu a Nova York i té la ciutadania estadounidenca.

Continua llegint «La connexió txeca de Trump»

Un tortosí va passar per Praga fa mil anys… el mercat sota el castell (s. XI-XIII)

El comerciant i diplomàtic tortosí Ibrahim Ibn Jakub (archiwum.rp.pl)

El primer text conservat on apareix el nom “Praga” el va escriure un tortosí fa més de mil anys. Ibrahim ibn Yaqub al-Tartushi, un comerciant i diplomàtic enviat pel Califa de Còrdova, va descriure l’any 965 un comerç d’esclaus, metalls, teles i ambre, freqüentat per mercaders d’origen eslau, alemany, llatí, jueu i musulmà.

Continua llegint «Un tortosí va passar per Praga fa mil anys… el mercat sota el castell (s. XI-XIII)»

Els nens de Husák i l’amor

Presentem dues obres recents d’autors txecs que estan publicant ara. Són dues veus, una masculina i femenina. Són obres de testimoni generacional, fetes per gent que estan dins d’allò que la sociologia txeca designa com “Husákovy děti” o nens de Husák, pel president de l’època en què van néixer, els anys setanta. Avui ronden la cinquantena i han viscut de ple els canvis del país els últims trenta anys. Les dues obres tenen en comú que parlen de l’amor i de les relacions de parella. Permeten endinsar-se en la “txequitud” i els seus misteris, amb aquella visió tan certa que només dona la bona literatura.

Continua llegint «Els nens de Husák i l’amor»

Edison Film Hub

L’oferta de Praga guanya l’Edison Film Hub, un nou cinema amb cafè. El nom està inspirat en l’antic ús de l’edifici, que servia la xarxa elèctrica municipal. És una petita joia funcionalista restaurada amb gust. Queda una mica amagat, però poc, i està prop del centre i de la ruta del tranvia 9.

Edison Film Hub (Instagram)

Franz Kafka, mascota turística?

Kafka va néixer i viure a Praga i avui és una mascota turística de la ciutat del tot inversemblant. Hi ha un museu que és una trampa per a turistes, amb la típica botiga al final. Hi també ha iniciatives serioses, com una fundació dedicada a la memòria de l’escriptor i a l’herència cultural jueva, amb una llibreria molt completa. El lloc on està enterrat queda fora del centre, i el millor monument, davant d’una de les sinagogues, posa a prova de l’espectador què ha llegit, com es pot veure en la fotografia (en quin relat està inspirat?).

Monument a Kafka, de l’escultor txec Jaroslav Rona

El coneixement de la ciutat i de la història dona un context que sense ser imprescindible sí que enriqueix el coneixement de l’escriptor, sobretot si es combina amb els seus diaris. En ells hi apareix una personalitat que segons com és poc “kafkiana”. Hi surten les seves preocupacions i obsessions, però també l’home apassionat, amic dels amics, atent a la vida social i cultural. 

Continua llegint «Franz Kafka, mascota turística?»

Praga magica, el primer llibre.

Angelo Maria Ripellino (wikimedia.org)

Praga Magica és el llibre seminal de mitologia praguesa contemporània. Publicat el 1973 per l’eslavista italià Angelo Maria Ripellino, en ell es comença a parlar del Golem i el rabí Löw, Rodolf II, Švejk, Kafka i tota la colla. Està àmpliament traduït i disponible. Ofereix una barreja d’història de la cultura, ficció i ensonyació poètica. És un producte derivat del treball de l’eslavista, en el qual dona sortida al coneixement no filològic acumulat. Pertany a l’assaig, a la mateixa estanteria que un llibre posterior, Danubio, de Carlo Magris.

Continua llegint «Praga magica, el primer llibre.»

Bezobalu: comprar sense envasos

Sessió informativa per a interessades en obrir una botiga de Bez obalu (Facebook bezobalu.org)

La República Txeca, diuen a la web de bezobalu (sense envàs), genera més de 3500 tones d’escombraries, o uns 340 kilos per persona. Comprar el sabó dels plats o el cuscús i moltes coses més a pes, amb el teu propi recipient, en dues botigues a Praga, no sembla que hagi de suposar una gran diferència, però es pot fer. Ja es pot comprar i rebaixar la pila de merda que anem deixant cadascú de nosaltres i fem veure que no existeix: tota una experiència per sentir-se budista. Hi ha bezobalu i més iniciatives.

Jordi de Poděbrad i els reis de la dinastia Jagelló (1458-1526)

wikimedia.org

La plaça de Jordi de Poděbrad (náměstí Jiřího z Poděbrady) a Praga, entre els barris de Vinohrady i Žižkov, està plena de cafès i restaurants, té un mercat d’aliments de proximitat i una bellíssima església construïda el 1929-32 pel genial arquitecte eslovè Jože Plečník.

El mercat ( farmarsketrziste.cz )

Jordi de Poděbrad va ser un rei txec de mitjans del segle XV. No busqueu cap monument a la plaça, només hi ha un mediocre medalló al mural de l’estació de metro: la iconografia el presenta lluny de l’aire atlètic i ferotge d’altres cabdills, més aviat rabassut i amb panxeta de bon vivant.

Continua llegint «Jordi de Poděbrad i els reis de la dinastia Jagelló (1458-1526)»