Museu del Cubisme

La sucrera de Janák (1911!) és una icona del cubisme txec. Se’n venen rèpliques a uns 200 EUR (czkubismus.cz)

Praga va ser després de París la primera metròpoli del cubisme. L’estil va evolucionar cap a l’arquitectura i les arts aplicades, i es van generar artefactes curiosos genuïnament originals com la icònica sucrera de Pavel Janák el 1911, i tot un estil d’interiorisme. El Museu del Cubisme, situat en un edifici cubista, ha millorat des de la seva integració al Museu d’Arts Decoratives. S’hi pot veure el que s’entén per mobiliari cubista. En el mateix edifici hi ha el Grand Café Orient, amb la decoració cubista de l’època reconstruïda de forma fidedigna. El restaurant de la planta baixa és nou i és una ampliació del negoci, abans hi havia una llibreria.

Un tortosí va passar per Praga fa mil anys… el mercat sota el castell (s. XI-XIII)

El comerciant i diplomàtic tortosí Ibrahim Ibn Jakub (archiwum.rp.pl)

El primer text conservat on apareix el nom “Praga” el va escriure un tortosí fa més de mil anys. Ibrahim ibn Yaqub al-Tartushi, un comerciant i diplomàtic enviat pel Califa de Còrdova, va descriure l’any 965 un comerç d’esclaus, metalls, teles i ambre, freqüentat per mercaders d’origen eslau, alemany, llatí, jueu i musulmà.

Continua llegint «Un tortosí va passar per Praga fa mil anys… el mercat sota el castell (s. XI-XIII)»

Els nens de Husák i l’amor

Presentem dues obres recents d’autors txecs que estan publicant ara. Són dues veus, una masculina i femenina. Són obres de testimoni generacional, fetes per gent que estan dins d’allò que la sociologia txeca designa com “Husákovy děti” o nens de Husák, pel president de l’època en què van néixer, els anys setanta. Avui ronden la cinquantena i han viscut de ple els canvis del país els últims trenta anys. Les dues obres tenen en comú que parlen de l’amor i de les relacions de parella. Permeten endinsar-se en la “txequitud” i els seus misteris, amb aquella visió tan certa que només dona la bona literatura.

Continua llegint «Els nens de Husák i l’amor»

Franz Kafka, mascota turística?

Kafka va néixer i viure a Praga i avui és una mascota turística de la ciutat del tot inversemblant. Hi ha un museu que és una trampa per a turistes, amb la típica botiga al final. Hi també ha iniciatives serioses, com una fundació dedicada a la memòria de l’escriptor i a l’herència cultural jueva, amb una llibreria molt completa. El lloc on està enterrat queda fora del centre, i el millor monument, davant d’una de les sinagogues, posa a prova de l’espectador què ha llegit, com es pot veure en la fotografia (en quin relat està inspirat?).

Monument a Kafka, de l’escultor txec Jaroslav Rona

El coneixement de la ciutat i de la història dona un context que sense ser imprescindible sí que enriqueix el coneixement de l’escriptor, sobretot si es combina amb els seus diaris. En ells hi apareix una personalitat que segons com és poc “kafkiana”. Hi surten les seves preocupacions i obsessions, però també l’home apassionat, amic dels amics, atent a la vida social i cultural. 

Continua llegint «Franz Kafka, mascota turística?»

Praga magica, el primer llibre.

Angelo Maria Ripellino (wikimedia.org)

Praga Magica és el llibre seminal de mitologia praguesa contemporània. Publicat el 1973 per l’eslavista italià Angelo Maria Ripellino, en ell es comença a parlar del Golem i el rabí Löw, Rodolf II, Švejk, Kafka i tota la colla. Està àmpliament traduït i disponible. Ofereix una barreja d’història de la cultura, ficció i ensonyació poètica. És un producte derivat del treball de l’eslavista, en el qual dona sortida al coneixement no filològic acumulat. Pertany a l’assaig, a la mateixa estanteria que un llibre posterior, Danubio, de Carlo Magris.

Continua llegint «Praga magica, el primer llibre.»

Jordi de Poděbrad i els reis de la dinastia Jagelló (1458-1526)

wikimedia.org

La plaça de Jordi de Poděbrad (náměstí Jiřího z Poděbrady) a Praga, entre els barris de Vinohrady i Žižkov, està plena de cafès i restaurants, té un mercat d’aliments de proximitat i una bellíssima església construïda el 1929-32 pel genial arquitecte eslovè Jože Plečník.

El mercat ( farmarsketrziste.cz )

Jordi de Poděbrad va ser un rei txec de mitjans del segle XV. No busqueu cap monument a la plaça, només hi ha un mediocre medalló al mural de l’estació de metro: la iconografia el presenta lluny de l’aire atlètic i ferotge d’altres cabdills, més aviat rabassut i amb panxeta de bon vivant.

Continua llegint «Jordi de Poděbrad i els reis de la dinastia Jagelló (1458-1526)»

Miroslav Šašek, un gran il·lustrador txec

Miroslav Šašek (1916-1980) es va exiliar el 1948, quan els comunistes van guanyar les eleccions i van fer un cop d’estat, i ja no va tornar. Va estudiar arquitectura, i es pot dir que l’ull de l’arquitecte es nota en la precisió amb què dibuixava els edificis quan anava pel món fent els llibres de viatges que el van fer famós. Es titulaven “this is” i després una ciutat, començant per París (1959) fins a This is Historic Britain (1974, reeditat el 2008 com This is Britain).

Del llibre “This is Rome”, 1960. (Foto: sasekfoundation.org)

Continua llegint «Miroslav Šašek, un gran il·lustrador txec»

El rei de l’animació txeca és un talp.

krtek

Es diu “Krteček” [cr te txec], diminutiu de “krtek”, talp. Els Harry Potter i les princeses cursis de Disney van i vénen, però ell regna en la imaginació dels nens txecs, els més petits de tots, els que encara no parlen, des del 1957, quan va guanyar el Lleó d’or a al festival de cinema de Venècia amb el primer curt.

Continua llegint «El rei de l’animació txeca és un talp.»

Mendelssohn és a la teulada, de Jiří Weil.

D’entre la literatura txeca traduïda podem destacar aquesta novel·la Jiří Weil, traduïda del txec per Jaume Creus. Se centra en l’època de la Segona Guerra Mundial, l’ocupació alemanya de Txecoslovàquia i la vida clandestina dels jueus. Podeu llegir la pàgina de promoció editorial aquí, l’opinió del traductor aquí i un article de J.B. Culla. La novel·la és autobiogràfica: la vida de Weil té paral·lelismes amb la trajectòria de molts comunistes de primera hora, joves i idealistes, convertits en anticomunistes també de primera hora, ja als anys trenta, a causa de la conducta criminal de Stalin. A més Jiří Weil era jueu, després de fugir dels comunistes es va trobar amb els nazis, i es va passar mitja guerra amagat a Praga per evitar anar al camp de concentració de Terezín, que avui és una atracció turística.